Programa número LXI en llibertat i I o Ichi en confinament, per paradox que sembli, i on aprenem que el teletreball portat a la ràdio és molt més dur i estressant del què sembla, tot i que el fet de fer el programa amb gallumbos ho relaxa tot una miqueta.
Comencem disculpant-nos per no haver anticipat la fi de la humanitat pel coronavirus, després d’anunciar forces fins del món, però potser abans del coronavirus, la humanitat se la carrega un asteroide que sembla que ve cap aquí, cosa que ens salvaria els plats... a la raça humana no, però els plats, sí.
Ja advertim d’entrada que avui serà difícil fer agenda de concerts en no tenir concerts a l’agenda... i parlant d’advertències, us parlem de les noves mesures sanitàries a l’hora de fer anar el Tinder en confinament.
Anem ja per novetats, i comencem amb els Gotthard, uns suïssos que saben comptar gràcies a ser suïssos, i que ens dónen una gran idea a nivell tecnològic.
Descobrim un nou grup i un nou estil, l’stoner monyes dels Paradise, que contrasta amb l’stoner més suec dels Elden.
També tenim als Benevolent Like Quietus, gent que fa gòtic del d’avantes i sentenciegen una miqueta, al contrari dels Dynazty, que són més d’agudets que no pas de veus greus i tenebroses.
Avui us presentem un projecte d’un baixista, sense que serveixi de precedent, perquè estem tot poètics i descobrim que Martin Mendez rima amb Martin Lopez i que Martin Lopez rima amb Opeth, i són els White Stones que no fan pas Stoner.
No podia faltar el toc industrial al programa, avui amb el nou disc dels Code Orange, uns grooveros industrials de Pittsburg tope rarunos.
Tampoc podia faltar la secció “la cançó del dia d’en Bjorn Speed Strid”, avui per partida doble, perquè recordem lo dolent que arriba a ser el nou disc de The Night Flight Orchestra, i us presentem nou single dels Soilwork.
Comentarios