Programa número LIX i II de carnavals, on, tot i anar en contra dels nostres interesos, us informem de com veure el Madrid-Barça d’avui sense haver de pagar.
Només començar el programa d’avui, us parlem de la inmortabilitat dels baixistes i us fem un curset avançat de les principals diferències entre un grup i una pàgina de Facebook.
També avui ens descobrim com a entrepreneurs del metall, no només a través de cursets i informacions d’interés, si no també publicant idees de possibles concerts dels A Pale Horse Named Death amb la participació de Peter Steele
Comencem ja amb les novetats, i ho fem amb els Inmo, i la seva estreta relació entre la tomata fregida italiana i l’Orlando Bloom...
Després de despertar-nos, us descobrim als Game Zero, un oxímoron del metall, com pot ser un grup de thrash progressiu o, en aquest cas, un grup de hard-heavy modernill.
Seguim amb més novetats destacades, i és el moment dels Audrey Horne, a qui els falta rodatge com a rockeros, amb un disc de títol dolent i confús.
Parlant de coses dolentes, el disc és dolent, però són millors persones encara, els The Night Flight Orchestra.
Entre discusions lingüístiques us presentem el nou disc dels Tuxedoo, a qui, en contra del què serà l’ambient general del programa, no agraden els xalecos amb patxes de Motörhead.
No sabem si li agraden Motörhead a en Sergi, qui avui queda en evidencia posant-li-ho massa fàcil a l’Ivan per encertar en les dues sub-seccions.
A la primera, ens recorda als Tristania, tot i que acabem parlant més d’en Mortan Veland i els seus grups tant diferents i distants de Tristania com van ser els Sirenia i els Mortemia.
A la segona sub-secció, en Sergi ens recomana el nou cd dels Pyogenesis y tota la trilogia del pop en general, mentre en Lluís fa de mami de cds i descobrim la connexió entre el pop dels Pyogenesis i l’ovella dels Enslaved.
Més novetats i, en aquest cas, connectades amb el partit que es comença a jugar a Madrid, perquè us presentem el nou disc dels Andrés Iniesta del Black Metal, els Dark Fortress.
Gent que té pressa, potser massa, com són els Five Finger Death Punch, que comencen a resumir-ho tot, van començar amb el seu nom, i acaben resumint els discos...
I acabem amb les novetats al bressol del Black Metal, Brooklyn, on trobem als Tombs als quals els calen unes quantes classes de màrqueting blackie que ben bé els les podrien donar uns entrepreneurs del metall com som nosaltres mateixos.
Anem ja pel mort de la setmana, el senyor Will Graham, músic suposadament jueu i fan dels Motörhead que va morir als 56 anys fent el millor tribut a en Lemmy i a en Carles Sabater que es pugui imaginar.
I tanquem amb tríada proto-carrerística, entre els Bomber d’en Will, els Bombus i els Car Bomb, llàstima que ja, com a entrepreneurs, no en poguem fer un festival temàtic.
Tot això i més, com els spoilers del proper concert d’At the Gates que tothom voldria conèixer, al programa d’aquesta setmana:
Comentarios