És curiós veure com una cançó amb el pas el temps, pot convertir-se en un himne tot i tenir una base sense gaire fons, o tot el contrari, de ser la mofa de gairebé tots encara que el seu origen i sentit tingui molta transcendència. Una cosa així li va passar a "Ebony and Evory", que va ajuntar de manera estel•lar a Paul McCartney i Stevie Wonder.
Després de la dissolució del grup Wings i el retorn a la seva condició de solista de la mà de l'àlbum “McCartney II de 1980, Paul McCartney es va proposar consolidar aquest camí en solitari convocant al llegendari productor dels Beatles, George Martin, per a la concreció del seu tercer treball discogràfic d'estudi. Com a resultat d'aquesta tasca conjunta, el 16 d'abril de 1982 va veure la llum “Tug of War”, un disc variat, ple de matisos i estils i amb cançons que li van donar grans satisfaccions, particularment "Ebony and Ivory", escollida com a primer tall de difusió. Només sortir va ser tot un èxit arribant a ser número 1 tant al Regne Unit com a U.S.A. És més per l'ex-Beatle, va ser el major èxit des de la separació del grup de Liverpool, creant la base de la carrera en solitari de McCartney.
Tots dos van enregistrar a l'estudi de gravació, les veus principals, els cors, sintetitzadors i percussió i, mentre l'ex Beatle es va encarregar del baix, la guitarra, el piano i el vocoder, el creador de "Màster Blaster" va fer el mateix des del piano elèctric i la bateria. El rerefons del tema, el seu sentit era clarament la convivència interracial, capaç de crear espais d'harmonia com si fossin les tecles d'un piano, d'aquí el de banús i ivori esmentats a la lletra. El títol de la cançó està inspirat, en una frase de Spike Milligan que deia el següent: "Black notes, white notes, and you need to play the two to make harmony, folks!" Una cosa així com: "Notes negres, notes blanques, i necessites tocar les dues per fer una harmonia, amics meus". Encara que en si el sentit de combinar les tecles blanques i negres d'un piano, per crear una harmonia i així és negociar la pacífica convivència entre races ja va ser utilitzada per James Aggfrey a començaments dels anys 30 de segle passat. En definitiva un cant a la convivència, a superar i enterrar el racisme, i fer oblidar ferides profundes per l'abús en l'esclavitud de la gent de raça negra.
Amb aquest panorama tot semblava indicar que aquest tema, a més a més de ser un èxit, que ho va ser, calaria en l'imaginari popular com un cant a la llibertat i a la igualtat entre les persones; tot el contrari, és un tall que s'ha ridiculitzat fins a la sacietat. La raó d'aquest "desprestigi" fou l’extrema dolçor de la composició, un edulcorament que acabava per embafar i fer poc creïble, un tema amb un rerefons amb un tema tan delicat com el racisme. McCartney va pecar en excés de la melodia fàcil, creant un hit però alhora una cançó que s'ha pariodat fins a dir prou. Com a mostra de tot, per exemple, va ser escollida entre les deu pitjors cançons de tots els temps per la revista Blender. El 2007, va ser nomenada com el pitjor duo de la història pels oients de canal BBC 6 Music. Molta gent va arribar a la conclusió que la intenció va ser bona, però que el tema finalment no va arribar a bon port, per una composició una mica simplona.
Anys després, en declaracions del propi Paul McCartney es va referir a les burles i crítiques (de vegades molt dures) que va rebre tant aquesta cançó en particular com la seva carrera solista en general amb aquestes paraules: "Moltes vegades quan escolto els discos vells trobo moltes cançons que no van ser 'acabades', que els falta alguna cosa. I bé, entenc que no es pot ser un geni tot el temps. Pel que fa al tema de que em vaig tornar 'tou' o 'suau' també puc suportar-ho, però no com una generalització, sinó que de vegades les meves millors composicions han estat balades.
Curiosament tot i ser injuriada en l'àmbit occidental, va ser prohibida a Sud-àfrica durant el règim de l'apartheid, pel seu significat interracial, que incomodava el govern feixista i racista d'aquella època, així que, tot i lo “xicletosa” que se la considerava seguia essent un cant de lluita que incomodava a determinats sectors, el que pot considerar-se com una petita victòria pel de Liverpool.
Malgrat el desprestigi, les xifres parlen per sí soles: "Ebony and Ivory" va passar set setmanes al N ° 1 de la llista Billboard Hot 100 i es va convertir en el quart major èxit de 1982. Per McCartney, va ser el seu major èxit després de la separació de The Beatles en termes de setmanes a la part alta de les llistes de senzills. Es va convertir en el primer senzill de McCartney a entrar a la llista R & B Chart de Billboard. Va ser la cançó N ° 28 de McCartney que va aconseguir el número u en el Billboard 100. El 2008, la cançó es va situar en el lloc N ° 59 en les millors cançons de tots els temps de Billboard i el 2013, va ser classificada N ° 69 en la llista de Billboard de les 100 cançons més populars de tots els temps.
Comentarios