Metallica és, probablement, el grup més conegut del trash metal, i sens dubte una banda molt influent i amb una extensa discografia que arrenca el 1983, que va ser força prolífica durant els 80 i que en canvi va venir precedida d‘uns 90 i primers 2.000 amb una activitat molt més espaiada. La banda nord-americana està integrada des dels seus inicis per James Hetfield (veu i guitarra) i Lars Ulrich (bateria) com a únics membres originals des de la seva fundació, pel guitarrista Kirk Hammett i pel baixista Jason Newsted. Newsted, per cert, va ser rellevat al baix per Robert Trujillo, ja durant el segle XXI.
Metallica han fet arribar a les orelles de tot el món més de 120 milions de discos, i se’ls considera els pares del trash metal junt a altres grans grups com Megadeth, Slayer o Anthrax. Han aconseguit nou Grammys, dos premis de la MTV, dos premis de la prestigiosa revista Billboard, i pertanyen al Rock and Roll Hall of Fame.
La desena de treballs de Metallica no tenen pèrdua. Des del mític “Master of Puppets” (1986), passant per l’enèrgic i brillant “Deat Magnetic” (2008), cada disc té memorables temes vigorosos, i també balades que posen els pèls de punta. Però si ens hem de quedar amb un disc, jo escullo “Metallica”, l’anomenat popularment “Black Album”, que va suposar un canvi d’inflexió pel seu so brillant produït per Bob Rock, i que compta amb l’ús d’instrumentació clàssica en molts dels seus temes. No és fàcil escollir un dels seus temes, ja que hi ha cançons excel·lents que us convidem a redescobrir, però una de les més impactants i conegudes i versionades del grup és la balada “Nothing else matters”, tema inspirat en les últimes paraules de l’avi del cantant James Hetfield abans de morir.
Comentarios