Quan Soundgarden es va separar el 1997, semblava que el rock alternatiu començava a ser un gènere passat de moda. De fet, de les bandes de principis dels 90 continuaven actives i a ple rendiment formacions com Pearl Jam, Radiohead, R.E.M, Sonic Youth o The Melvins, però moltes altres com Nirvana, Alice in Chains o Green River ja havien passat a la història. Potser per aquest motiu semblava un pas natural que Soundgarden no seguís endavant, quan estaven en un moment creatiu menys encertat de l’habitual després de la publicació del seu disc “Down on the upside”.
Quan ja trobàvem a faltar nou material de Soundgarden, Chris Cornell, ex-vocalista i líder de Soundgarden, va publicar el 1999 el seu primer disc en solitari, “Euphoria morning”, un treball de rock suau dedicat al seu amic Jeff Buckley, cantant que havia mort tràgicament dos anys abans. El disc és interessant, però no va convèncer.
Tot i la mala acollida del disc, Cornell no es va rendir, i en poc més d’un any es va embarcar en un nou projecte del que se’n va parlar molt, i que va ser per iniciativa de Rick Rubin, conegut productor nord-americà de grups com Red Hot Chili Peppers. Rubin,ll’any 2000 va viure en primera persona l’adéu del vocalista Zach de la Rocha de la formació Rage Against The Machine, deixant aturats als instrumentistes Tom Morello, Tim Commerford i Brad Wilk, i va proposar a Chris Cornell com a nou vocalista del grup, moment en el que va sorgir una química impressionant que va resultar en la creació d’una nova superbanda anomenada Audioslave.
Audioslave es va a posar a treballar ràpidament, publicant entre els any 2002 i 2006 tres treballs molt interessants, per a separar-se poc després. L’estil musical del grup es va definir com la mescla perfecta del hard rock dels 70 amb el grunge dels 90, fórmula que va convèncer de forma rotunda. El seu primer disc és molt recomanable, amb temes contundents però també amb balades com la que ja sona, “I am the highway”, en la que Chris Cornell ens deleita amb la seva veu única (una de les millors del rock segons la majoría de crítics), amb el suport dels instrumentistes de Rage Against The Machine.
Comentarios